En las bodas de plata de los abuelos


Encara sospire nits d’aigua.
Encara et pense presa del temps.
Hui és de nit,
nit que no tinc paraules.
Romanc sola i tu encara
recerques el meu melic sense ombra.
Encara sent el teu mos
i sospire dents d’aigua, encara.

*

Un gemec de dolor m’esgarra els ulls,
em desperta en la soledat del meu llit de dorm-te tranquil•la.